CONCLUSIÓ final de Mòdul

Ha arribat el final de semestre i es dóna per finalitzat el mòdul format per l'assignatura de Comunicació Oral Escrita i Digital i la de Gestió de la Informació i TIC.

La finalitat d'aquest bloc era recollir les diferents activitats que hem fet  i anar-les complementant i relacionant amb els apunts presos a classe i ampliacions. Cada entrada ha de constar de tres parts: la definició, l'ampliació i la reflexió.

En aquest bloc es pot veure tot el que hem fet a les classes de COED i GITIC des del primer dia de curs fins ara.

Espero que a tots aquells que heu visitat el meu bloc us hagi servit de gran ajuda!

 

Primerament parlaré de l'assignatura de COED, explicaré les diferents entrades que he elaborat i l'estructura que segueixen cadascuna d'elles.

1. Descripció

En aquesta entrada com a part teòrica he fet una breu definició , he explicat els diferents tipus de descripció i l'estructura que han de seguir els textos descriptius. Fent referència a la part pràctica he explicat les 3 activitats que vam fer a classe per treballar la descripció : el vídeo d'Estrella Damm,  les imatges de la poesia visual de Joan Brossa i per últim les 4 cançons. Aquestes les podreu escoltar clicant sobre el nom de la cançó.

A més a més he penjat la descripció d'un company de classe i la fotografia de" qui ets tu".

2. Les claus per a una bona comunicació

En aquesta entrada he relacionat tres temes que hem treballat a COED: les habilitats lingüístiques,  el codi oral o codi escrit i les característiques del text.

Primerament parlo de les 4 habilitats lingüístiques, explicant la teoria dels apunts presos a classe i fent una ampliació.  Seguidament trobem el codi oral i el codi escrit on explico les diferències dels dos codis a partir de les característiques contextuals i textuals mitjançant dos quadres. I finalment trobem les propietats/característiques del text on explico les descriptives i les prescriptives amb la teoria de classe i una bona ampliació.

3.Un bon comunicador

En aquesta entrada explico com ha de ser un bon comunicador, és a dir les característiques i requisits que es necessiten per arribar a ser un bon orador. Explico l'activitat que vam fer que consistia en dir qui era per a nosaltres un bon comunicador i seleccionar 3 o 4 característiques . Desprès ho posàvem en comú a classe i finalment acabàvem obtenint les principals característiques que ha de tenir un bon comunicador.

Aquesta entrada la he relacionat amb “Com parlar be en públic” ja que és un llibre teòric que explica les tècniques i consells per parlar d'una forma correcte en públic.

He relacionat aquestes dues activitats de classe ja que les dues expliquen la teoria de com ser un bon orador.

4.Posant en pràctica com ser un bon comunicador.

En aquesta entrada hi explico la recitació de la poesia i l'exposició oral d'identitat i territori. He relacionat aquestes dues entrades, ja que aquestes activitats parlen sobre activitats fetes a classe  mitjançant la teoria que havíem après anteriorment.

Per anar finalitzant, dir que ha sigut una assignatura molt útil ja que he après molt. M'agradaria donar les gràcies a la Imma, la professora de COED, ja que ha fet unes classes interessants i dinàmiques i ha fet que tingui interès en l'assignatura.

Aquesta assignatura m'ha ajudat durant el semestre a perdre la por a parlar en públic. He vist una gran millora en mi des de principi de curs fins ara,i tot això gràcies a aquesta assignatura. Hem treballat molt l'expressió oral mitjançant la teoria i diverses activitats. Per exemple el llibre de ”Com parlar be en públic” que és un recull de tècniques i consells per arribar a ser un bon orador. També a través de diverses activitats com per exemple el treball d'Identitat i territori, qui ets tu i la recitació d'una poesia. A més a més també vam fer el treball de Publicació Digital que consistia en seguir, per diverses xarxes socials, una persona que per nosaltres fos un bon comunicador i després fer una exposició oral argumentant el perquè era un bon comunicador. A  l'haver treballat la teoria a classe ha fet que estigui més segura de mi mateixa a l'hora de parlar en públic i de fer les diferents activitats, ja que la teoria m'ha sigut un referent per saber que havia de fer i que no, quan parlés en públic.

 

Les entrades que estan més elaborades i n'estic més satisfeta són:

-La descripció

-Un bon comunicador

-Les claus per a una bona comunicació

 

He trobat molt interessant l'assignatura de GITIC. He après a utilitzar programes i eines que fins ara no sabia utilitzar o inclús no sabia que existien. M'hagués anat molt bé que m'haguessin ensenyat tots aquests programes i eines anys enrrere ja que són molt útils i pràctics. M'hagués sigut de gran utilitat saber utilitzar el Google Drive perquè he pogut comprovar que és molt útil a l'hora de treballar en grup. També m'hagés sigut de gran ajuda saber fer un índex automàtic i saber utilitzar el programa cmap tools per fer esquemes de forma ràpida i senzilla. També utilitzar el prezi per les presentacions i utilitzar diversos marcadors socials.

M'han agradat molt les classes que hem fet d'aquesta assignatura perquè he après moltes coses noves i interessants i he après a aplicar-les en l'àmbit educatiu.

Finalment donar les gràcies al Jorge per les seves explicacions i la seva ajuda.

Per concloure aquest bloc adjunto un mapa conceptual elaborat a la classe de GITIC que representa de forma clara el que hem treballat en aquesta assignatura.

Per últim dir que això no és un adéu, sinó un fins aviat!

Posant en pràctica com ser un bon comunicador

A la classe de COED després d'haver treballat la teoria per arribar a ser un bon comunicador vam fer activitats per posar a la pràctica la teoria. A la classe de COED vàrem fer una recitació i a més a més vam fer dues exposicions modulars. La de Identitat i territori, en parelles i la de Públicació Digital que la vam fer en grups.

Recitació

A la classe de COED amb la Imma vam fer les recitacions, jo vaig recitar la poesia Excelsior de Joan Maragall.

Excelsior va ser publicat el 1895 i figurava com epíleg dins del recull "Poesies" .

Maragall expressa en aquest poema el seu punt d'inconformisme vital que ens ha de permetre no caure en posicions acomodades que ens impedeixin tenir uns ideals pels quals treballar i lluitar constantment.

Us adjunto a continuació la poesia:

EXCELSIOR

 

 Vigila, esperit, vigila,

no perdis mai el teu nord,

no et deixis dur a la tranquil.la

aigua mansa de cap port.
 

Gira, gira els ulls enlaire,

no miris les platges roïns,
dóna el front en el gran aire,
sempre, sempre mar endins.

Sempre amb les veles suspeses,
del cel al mar transparent,
sempre entorn aigües esteses
que es moguin eternament.

Fuig-ne de la terra immoble,
fuig dels horitzons mesquins:
sempre al mar, al gran mar noble;
sempre, sempre mar endins.

Fora terres, fora platja,
oblida't de ton regrés:
no s'acaba el teu viatge,
no s'acabarà mai més.

Joan Maragall

Una vegada feta la recitació de la poesia ens hem de fer una autoavaluació tenint en compte diversos aspectes.

Elecció del text Jo considero que el text que vaig escollir tenia una extensió i un grau de complexitat correcte.

Expressió oral L’expressió oral va ser força correcte. Vaig tenir un bon to de veu però la postura l’hauria de millorar ja que vaig estar massa estàtica.

Mirada Quan recitava la poesia vaig pensar molt en no centrar la meva mirada en un punt fixe, sinó dirigir la mirada als diferents oients del públic i crec que aquest aspecte el vaig fer força bé.

Veu  Vaig utilitzar un bon to de veu, alt clar i entenedor.

Postura Quant a la postura jo crec que era correct;, estava amb el cos recte sense fer la barca ni moviments estranys però era una postura estàtica i això ho hauria de millorar.

Gesticulació Els nervis em van bloquejar i vaig mantenir una postura estàtica, no vaig fer cap gesticulació amb el cos. No ho vaig tenir en compte i és important ja que la postura i la gesticulació transmeten molt a l'oient.

Control dels nervis Al començar el poema estava molt nerviosa pel fet d'haver de parlar en públic, a mesura que anava recitant el poema anava controlant cada cop més els nervis.

Altres Els nervis em van fer una mala jugada, ja que jo em sabia tot el poema molt bé i els nervis van fer que en algun moment puntual se m'oblides una paraula.

Identitat i territori

En el mòdul de Processos i Contextos Educatius II vam haver de fer un treball anomenat Identitat i Territori. El treball era en parelles i jo el vaig fer amb la meva companya Maria Vilàs. El treball havia d'estar relacionat tant amb GITIC com amb COED. Amb l'assignatura de COED havíem de tenir en compte escollir un tema que estigués relacionat amb l'identitat i el territori. També a l'hora de fer l'exposició oral sobre el tema havíem de tenir en compte les normes i consells que apareixien al llibre de "Com parlar bé en públic". Relacionat amb l'assignatura de GITIC havíem de crear un prezi i havíem d'elaborar un bon suport digital i tecnològic.

Nosaltres vam fer el treball sobre l'Inconscient, ja que tot i ser un món molt desconegut forma part de nosaltres i té una gran influència en el nostre pensament i en la nostra manera de veure el món.

El nostre treball està estructurat en diferents parts: Primerament trobem l'explicació de la teoria psicoanalista de Freud, on hi expliquem els tres sistemes (el conscient, preconscient i inconscient) i les tres instàncies (el jo, superjò i allò) En segon lloc mitjançant un exemple demostrem que dibuixant una casa podem analitzar la personalitat d'una persona. I finalment acabem amb les conclusions.

A continuació podreu veure la presentació del nostre treball identitat i territori:

Publicació Digital
 
La nostra exposició oral del treball de Publicació digital anava sobre el bon comunicador Albert Om. Aquest treball consistia en cercar informació i fer un seguiment d'Albert Om per les diferents xarxes socials per demostrar que era un bon comunicador.Vam seguir-lo pel facebook, twitter, .. i els dos programes que ell hi participava que era el Club i el Convidat. A continuació us faré una petita pinzellada.

 

1. TWITTER

L’Albert Om no utilitza gairebé res el seu twitter personal @albert_om11, ja que les seves últimes publicacions o tuits no es renoven des del desembre de 2011. Amb aquest compte de twitter, l’Albert en total ha escrit quatre tuits en els quals explica que aquest compte personal no és el twitter oficial i on també explica que gairebé no fa ús d’aquesta xarxa social. Tot i així, podem veure la gran audiència que li persegueix, ja que amb tan sols quatre tuits té 3.541 seguidors.

Una de les raons per les que l’Albert Om pot tenir abandonat el seu twitter personal, és que utilitza el twitter del programa “El Convidat” per escriure directament des d’aquí. Aquest compte té una mitja de 4 tuits diaris, en els quals l’Albert incita a tots els seus seguidors a veure el programa amb frases com per exemple: 5 minuts i engeguem!!!!!; o també resumeix de manera molt breu el que es donarà en el programa d’aquell dia, etc.En la nostra opinió, podem utilitzar l’eina del twitter, entre d’altres, per argumentar que és un bon comunicador. Principalment és un gran atraient de l’audiència amb frases com les que hem mencionat anteriorment o també utilitzant fotografies en la majoria dels seus tuits; mostra una actitud positiva en tots els seus tuits; a més pensem que en les seves publicacions és molt clar, breu i precís i, escriu allò necessari perquè els seguidors ho llegeixin i ho captin de manera ràpida.
2. BLOG
L’Albert Om utilitza el seu bloc per a explicar els capítols del programa “El convidat”. Els explica després que s’hagin projectat a la televisió, i juntament amb l’explicació del capítol, ens hi deixa el vídeo per a poder visualitzar-lo directament des del seu bloc.A través d’aquest bloc, pots accedir al seu compte de Twitter i de Facebook.

Considerem que aquest bloc li és de molta utilitat, ja que li serveix per expressar tot el que ha sentit durant el programa. També és una de les eines a través de les quals podem veure que és un bon comunicador, degut a que s’expressa amb claredat i de manera ordenada. El seu bloc és atractiu en quant a les imatges i colors utilitzats, i també en quant a l’ordenació de temes i conceptes.

 

3. EL CLUB

L’Entrevista: es tracta d’un espai del programa on Albert Om conversa amb diferents personatges del panorama actual.

Om enllaça l’espai amb l’espai interior mitjançant una breu introducció que serveix per presentar el convidat. En aquest instant capta l’atenció del públic sovint explicant experiències personals o situacions quotidianes que acosten el presentador al públic. Això el converteix en una figura propera i familiar.

Actua amb gran naturalitat, mostrant confiança i seguretat, i emfatitza el seus missatges amb la gesticulació i els canvis de to de veu.

Tot i ser molt prudent i mantenir sempre l’objectivitat, sap dirigir la conversa per tal de tractar els punts que l’interessen i acostuma a concloure l’entrevista amb un pregunta final amb un to d’humor.

*Quan fa de moderador sap imposar-se sense recórrer a una actitud autoritària ni necessitat d’alçar la veu. S’ajuda de la gesticulació per mantenir l’ordre.

4. EL CONVIDAT
El convidat és un programa de televisió d'entreteniment emès per TV3. En cada programa l'Albert és el convidat d'una persona durant tot un cap de setmana. El presentador segueix l'amfitrió a tot arreu on va i per uns dies es converteix en la seva ombra; aquest li explica què fa cada dia i junts fan un repàs a la seva vida.
Albert Om abans d'anar com a convidat a les diverses cases o a fer una entrevista, s'informa sobre la vida personal i professional de l’entrevistat. Sempre mostra una actitud respectuosa i amable davant els receptors i oients. Es caracteritza per la seva naturalitat, sempre sap què preguntar i quan fer-ho i mai ho fa de manera forçada. Una de les seves principals virtuts és que sap captar l’atenció del públic.Al començar el programa fa una introducció on respon les 4 qüestions principals i explica les idees principals i els objectius. Fa referència a la resposta qui? On? Quan? I perquè? Estructura el capítol realitzant preguntes en funció del moment, sabent trobar sempre la pregunta adequada. Per tancar el programa fa una pregunta final a mode de conclusió.

 

 

Reflexió:

L' activitat que hem fet a la classe de COED de recitar una poesia en veu alta davant d'un públic m'ha sigut de gran ajuda per anar perdent poc a poc la por de parlar en públic.

Aquesta activitat que hem fet la podem relacionar amb el llibre de com parlar bé en públic ja que ens dóna estratègies, recomanacions i tècniques per parlar bé en públic. També podem relacionar-ho amb la classe de coed que vam fer sobre el bon comunicador en la qual havíem d'aportar a classe diferents característiques que havien de tenir un bons comunicadors. 

En sabíem les estratègies i característiques de forma teòrica, i aquesta activitat ha sigut una oportunitat per poder dur-les a la pràctica.

Les activitats d'Identitat i territori i la Publicació Digital a l'hora de fer la exposició oral com era en parelles o en grup no estava tan nerviosa; a més a més en aquesta presentació oral havíem d'utilitzar un suport tecnològic (en el nostre cas un prezi) que ha fet que em sentís més segura i còmoda durant l'exposició.

Em va semblar més difícil l'activitat de la poesia, ja que havies de memoritzar la poesia i alhora estar pensant en moure el cos, gesticular, ser expressiva... En canvi l'exposició d'identitat i territori era sobre un tema escollit per nosaltres, pel qual teniem interès, i això va fer que tinguéssim més ganes de fer l'exposició. A més a més un altre avantatge és que no ens havíem de memoritzar el que havíem de dir i comptàvem amb un suport digital que em donava  tranquil·litat, ja que servia de guia durant l'exposició.

Finalment dir que aquestes activitats m'han servit de gran ajuda per anar perdent poc a poc la por a parlar en públic.

Un bon comunicador

En aquesta entrada veurem la part teòrica de com ser un bon orador.  En aquesta entrada parlaré sobre la competència comunicativa i trobeu dues activitats treballades a classe que les he posat a la mateixa entrada ja que he trobat una forta vinculació entre elles.

Estarà dividida en tres parts primerament parlarem sobre la competència comunicativa, en segon lloc les característiques que ha de tenir un bon comunicador i per últim parlaré sobre el llibre de  "Com parlar bé en públic".

 

Competència comunicativa
 

És la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la.

•  L'adquisició d'aquesta competència ha d'estar relacionada amb l'experiència socia, les necessitats i motivacions i l'acció.
• Aquesta competencia és integral ja que inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, les seves característiques i els seus usos.
• La competència comunicativa es manifesta en els sistemes primaris i secundàris. Els primaris són els de la comunicació quotidiana (ex: una trucada telefònica, una carta..) i els sistemes secundàris són els de major elaboració i complexitat.

Components de la competència comunicativa
1. C. lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic és a dir a nivell sintàctic, semàntic, fonètic, morfològic...

2. C. sociolingüística: Fa referència les regles socioculturals d'ús (s'ocupa de la situació comunicativa)

3. C. discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos i produir i interpretar textos coherents i cohesionats.

4. C. estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.

Característiques que ha de tenir un bon comunicador
Hem parlat sobre les diferents característiques que havia de tenir un bon comunicador i havíem de dir qui era per nosaltres un bon comunicador.

Cadascu de la classe havia de triar una persona que per ella fos un bon comunicador, i anomenar 3 característiques. A classe hem posat en comú les diferents persones que ens semblaven que eren bons comunicadors i els diferents adjectius. L'objectiu d'aquesta activitat era tenir diverses característiques que ha de tenir el bon comunicador.
 Finalment hem acabat amb molts adjectius que ha de tenir un bon comunicador. Ara n'anomenaré alguns.

Què entenem per un bon comunicador?

Per mi un bon comunicador ha de tenir les següents característiques:

 

- Persona que s'expliqui amb claredat i tingui poder de convicció, és a dir, argumentació clara i senzilla

 - Ha de parlar amb un to de veu adequat

 - Que no tingui un to monòton

 - Que utilitzi un bon llenguatge no-verbal

 - Capacitat de cridar l’atenció dels espectadors

 - Ha de transmetre bones vibracions

 - Ser expressiu

 - Vocalitzar be

 - Atent al feedback del públic

 - Bon orador

 - Sentit de l'humor

 Per a mi un bon comunicador és Josep Guardiola, perquè té la majoria de les característiques que ha de tenir un bon comunicador

A més a més de parlar sobre les característiques que havia de tenir un bon comunicador, en una altre sessió de COED vàrem parlar sobre el llibre de Com parlar bé en públic. A continuació hi ha l'explicació.

Com parlar bé en Públic

Per l'assignatura de COED ens vam haver de llegir el llibre de “Com parlar bé en públic” escrit pels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Per aquells que volgueu saber la referència del llibre cliqueu aqui

Aquest llibre recollia diferents consells i tècniques per parlar d'una forma correcta en públic.

Des del meu punt de vista aquest llibre em serà de gran utilitat a l'hora de fer una exposició oral, ja que et facilita consells i tècniques per arribar a ser un bon orador.

Estic estudiant la carrera de magisteri, i és important que un mestre sàpiga parlar bé en públic, per això recomano aquest llibre a aquells que volen ser o són mestres i a tots aquells que hagin de fer un discurs.

A continuació m'agradaria fer una síntesi sobre els aspectes més rellevants del llibre que són necessaris per arribar a ser un bon orador.

Primerament el bon comunicador ha de transmetre la informació amb claredat, precisió i brevetat; és normal que tingui nervis, i ha d'intentar controlar-los i mostrar-se natural.

1. L’efecte "melic" que consisteix en que l’orador mentre parla està constantment mirant-se el melic, és a dir analitza i controla les seves sensacions.L’orador es pensa que és transparent i que tothom coneix el seu estat, però no és així ja que el públic el que veu és una certa tranquil·litat.

2. És normal estar nerviós (l’adrenalina)
L’orador no ha de procurar no estar nerviós, perquè és impossible. Ha d’acceptar que està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control.
L’adrenalina té com a cosa negativa que l’orador estigui nerviós,  però a la vegada té com a cosa positiva que el seu cervell funcioni més de pressa.
Una bona manera de controlar els nervis és treient-li importància al discurs.

3. Una bona presentació: la millor garantia
Tenir una presentació ben preparada, ben estructurada i amb un bon guió farà augmentar la confiança de l’orador i disminuir el nerviosisme.

4.Experiència i pràctica: més autoconfiança
Per aprendre a parlar be en públic cal tenir criteris i tècniques bàsiques; és fonamental la pràctica, ja que només es pot aprendre a parlar en públic parlant-hi.

5. Alguns trucs pràctics

-       Arribar al lloc de discurs abans de començar

-       Abans de començar fer un cop d’ull a l’audiència

-       Que l’orador s’aixequi i faci algunes passes.

-       Respirar profundament i lentament abans de començar

-       Somriure, ja que relaxa

-       Dominar molt bé el principi i el final

-       Començar parlant a poc a poc
 

6. Recursos que em poden ajudar si em quedo en blanc

• Reconèixer que ens hem equivocat sense donar explicacions ni demanar disculpes al públic
• Repetir l’últim que s’ha dit amb altres paraules 
• Formular una pregunta al públic
• Saltar-se la part del discurs en la que t’has quedat atrapat i continuar la següent
• Fer un resum del  que s’ha dit fins ara.

L'orador ha de tenir present que amb el cos es transmeten moltes coses i que la mirada, la gesticulació i la posició són de gran importància.

Un bon orador ha d'efectuar un guió on hi apareguin de forma sintetitzada les idees principals que vol transmetre durant el discurs ,sempre tenint en compte: l'objectiu que vol transmetre (el perquè) i el receptor del discurs (a qui).L'orador ha d'estar atent a la reacció del públic i ha de ser capaç d'adaptar el seu discurs en funció del feedback del públic, per tant destacar que s'ha de potenciar la capacitat d'improvisar.

El comunicador ha de tenir en compte l'estructura del discurs, que té tres parts ben diferenciades: la introducció, el desenvolupament i les conclusions. A l'hora de fer el discurs l’orador ha de tenir present que el públic no sempre té el mateix nivell d'atenció , per això ,si l'orador vol que el seu missatge sigui captat pel públic, l'ha de repetir al principi i al final de la presentació.

La presentació pot estar acompanyada per mitjans de suport audiovisuals que fan que el discurs sigui mes clar i amè.

Finalment vam fer un treball en grup en el qual havíem de dir deu característiques principals que sortissin al llibre i que trobéssim que per a nosaltres eren les més rellevants. A continuació us deixo el treball que vam fer amb el meu grup:

1. L'orador ha d'estar segur d'ell mateix i adoptar un to positiu per transmetre confiança al públic.

 

2. Una bona preparació és essencial per a fer un bon discurs.

3. És important tenir clar l'objectiu del discurs per poder-lo transmetre des del principi.

4. En l'estructura del discurs és molt important la introducció i la conclusió perquè es pronuncien en els moments de màxima atenció.

5. S'ha de tenir en compte el públic i anar modificant el discurs en funció de les seves reaccions.

 

6. És bo utilitzar exemples concrets perquè ajuden a la comprensió i assimilació de les idees i els conceptes.

7. Tot discurs ha de ser clar, breu i precís.
 

8. S'ha de parlar i gesticular sempre amb naturalitat donant peu a la improvisació quan sigui possible.

 

9. Hem de ser conscients del valor comunicatiu del llenguatge no verbal i aprofitar-lo adequadament.

10. Fer un ús correcte dels mitjans audiovisuals com a suport del nostre discurs.

A continuació us adjunto un vídeo que he trobat molt interessant sobre com comunicar-se bé en públic.

Reflexió:

L'activitat que vam fer a classe sobre el bon comunicador la vaig trobar molt interessant. Al principi vaig pensar que seria una activitat molt fàcil i que seria molt ràpid i senzill trobar diferents adjectius per caracteritzar  un bon orador. Quan vaig posar-m'hi ,em vaig adonar que no sabia dir gaires característiques, però ara gràcies a l'activitat que  vam fer a classe  en podria dir moltes.

Quan em van dir que ens havíem de llegir aquest llibre pensava que seria un llibre ple de teoria i que se'm faria pesat i llarg, però no ha sigut pas així.

Abans de llegir-me'l pensava que no em serviria per res, però estava molt equivocada. M'ha sigut molt útil perquè m'ha proporcionat eines i consells que cal tenir en compte a l'hora de fer un discurs. A partir d'ara quan hagi de fer una exposició oral o un discurs tindré en compte les diferents tècniques que s'explicaven al llibre, d’aquesta manera podré millorar la meva presentació.

Aquestes dues activitats que hem fet a classe de COED, tant la de saber les característiques que havia de tenir un bon comunicador, com la de llegir el llibre de "Com parlar bé en públic "m'han sigut de gran ajuda. Han sigut un referent per saber que havia de fer i que no quan jo parlava en públic. Al  treballar aquesta teoria a classe m'he sentit més segura a l'hora de fer les exposicions orals, ja que tenia present que havia de fer,de manera que les exposicions orals m'han sortit molt millor una vegada que ja em sabia la teoria.

Les claus per a una bona comunicació

En aquesta entrada he relacionat tres temes que hem treballat a COED: les habilitats lingüístiques  el codi oral o codi escrit i les característiques del text.

Primerament parlo de les 4 habilitats lingüístiques, explicant la teoria dels apunts presos a classe i fent una ampliació.  Seguidament trobem el codi oral i el codi escrit on explico les diferències dels dos codis a partir de les característiques contextuals i textuals mitjançant dos quadres. I finalment trobem les propietats/característiques del text on explico les descriptives i les prescriptives amb la teoria de classe i una bona ampliació.

Hàbilitats Lingüístiques

Avui a COED hem parlat sobre les quatre habilitats lingüístiques que són llegir, escriure, parlar i escoltar.

Perquè un usuari pugui comunicar-se amb eficàcia i eficiència en totes les situacions possibles és necessari que les domini.

Les podem dividir per codi que seria parlar-escoltar i llegir-escriure; o segons si som l'emisor que seria parlar-escriure o el receptor que seria escoltar-llegir.

LLEGIR = comprendre

És el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.

Hi ha 4 implicacions:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir que el significat que té un escrit és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb els que s'enfronta el lector.

2. Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per algun motiu.

3. Llegir és un proces d'interacció entre qui llegeix el text i el text perquè qui llegeix a de fer-se seu el text, l' ha de relacionar amb alló que ja sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

4. LLegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.

ESCRIURE

És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Va molt més enllà de posar lletra en un paper.

Quan escrivim hem de tenir en compte:

1. aspectes formals: cal·ligrafia, relació so grafia, distribució en l'espai...
2. aspectes lingüístics: gramàtica, fonètica, semàntica...
3. aspectes discursius: procés de composició, característiques o propietats d'un text, tipologia textual...
 

3.1 El procès de composició escrita

 

El model més complert és el presentat per Linda Flower i John. Hayes (1981). Aquest model sosté que l'acte d'escriure està compost per:

• La situació comunicativa

Conté tots els elements externs a l'escriptor:

 

- El problema retòric: Conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure.

- El text: La resposta o solució que es dóna a aquest problema.

• La memòria a llarg termini

Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre:

 

- contingut temàtic

- audiència

- estructures textuals

- traçat de les lletres

• Tres processos bàsics de l'escriptura

1. PLANIFICACIÓ: És refelxionar, establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estràtegia determinada per recolir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.

 

 1.1 Analisi de la situació comunicativa:

- destinatari

- tema

- objectius

- extensió i estructura

 

1.2 Recollida de la informació

- pluja d'idees

- documentació

- les 6W

- prendre apunts

 

1.3 Selecció i ordenació de la informació

 

2. REDACIÓ: És transformar les idees en llenguatge escrit, tenint en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la variació i la correcció.

 

2.1 Estrucura del text

- paràgraf

- connectors

- puntuació

 

2.2 Estil

- adequació

- claretat

- precisió

- concesió

- variació

- altres consells d'estil

 

3. REVISIÓ: És examinar, avaluar el que em escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives i, si convé modificar el que calgui per millorar el text.

 

3.1 Revisió de continguts

- coherència

- cohesió

- adequació

 

3.2 Revisió gramatical i de convencions

- correció

- variació

 

3.2 Propietats/Característiques del text /discurs

Les propietats del text són les qualitats que té un escrit o discurs oral quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa.

Quan es compleixen aquestes característiques parlem d'un text significatiu i quan no es compleixen parlem d'un no-text.

 

 

N'hi ha de dos tipus:

• DESCRIPTIVES

Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

- Adequació: El grau d'adaptació d'un discurs o text en la seva situació comunicativa tenint en compte el registre i el dialecte adequat.

A més a més s'ha de tenir en compte:

• destinatari: formules de tractament adequades;
• situació: s'han de preveure els escenaris.
• tema: si es concret, especialitzat o banal.
• canal: si és oral o escrit.

 

- Coherència: Propietat que selecciona la informació rellevant de la qual no ho és i a més a més estableix una relació lògica, no contradictòria entre les diferents parts del text o discurs.

Per això cal:

• selecció de la informació: Per elaborar el text cal triar la informació rellevant que es vol transmetre. Depèn de la situació comunicativa una i cal tenir en compte que una selecció errònia provoca el fracàs de la comunicació

• organització de la informació: El tipus d'informació que ja coneix el receptor (tema) i la informació nova pel receptor (rema). Cada idea nova s'encadena amb una idea coneguda perquè el text sigui conegut pel receptor, això s'anomena progressió temàtica:

1. Progressió lineal: El tema reprèn la informació que aporta el rema precedent. (ex: text argumentatiu)
2. Progressió de tema constant: Hi ha un tema inicial i a partir d'aquest apareixen diferents remes que completen el tema. (ex: text descriptiu)
3. Progressió de tema derivat: Hi ha un tema global i a partir d'aquest es desglossen temes i remes. (ex: text descriptiu)

• estructuració del text: Ha d'haver-hi una correlació entre les idees del text i la manera en que s'exposen.

Hi ha diferents estructures:

1. Estructura inductiva: El text comença explicant idees particulars i al final s'arriba a la idea principal o tesi.
2. Estructura deductiva: El text comença explicant la idea principal o tesi i deprès s'expliquen les causes, les conseqüències i els exemples.
3. Estructura circular: El text comença explicant la idea principal, i després explica els exemples, causes i conseqüències i finalment acaba amb la idea principal o tesi.
4. Estructura successiva: El text segueix un ordre cronològic o de relació causa/efecte.

- Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o oient interpretar-lo amb eficàcia.

Trobem les relacions referencials que són aquelles relacions que s'estableixen entre un element d'un text i un altre que ja ha aparegut. En trobem de dos tipus:
 

- Connexions lèxiques i semàntiques

- Connexions gramaticals (dixi, anàfora, catàfora, anàfora pronominal, el·lipsi)

I també trobem els connectors textuals que són nexes que relacionen les diferents idees d'un text i serveixen per entendre'n el significat. Tenen dues funcions:

- Estructurar el text

• per introduir un tema
• per encetar un tema
• per ordenar
• per distingir
• per continuar
• per emfatitzar
• per posar exemples
• per resumir
• per acabar

- Estructurar les idees

• per introduir la causa
• per introduir la conseqüència
• per indicar la finalitat
• per indicar condició
• per indicar oposició
• per indicar objecció

• PRESCRIPTIVES

Característiques que determinen normes d'ús

- Correcció: Propietat de discurs que es reflecteix a la norma explicita d'ús en una comunitat lingüística.

- Variació: Propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.

PARLAR

És expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat, de forma coherent, clara i amb connexió i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR

És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment.

Per saber-ne una mica més...

Les quatre habilitats ( llegir, escriure, escoltar i parlar) no només s'interrelacionen sinó que apareix un lligam molt fort entre elles. La relació de les quatre habilitats ve determinada per tres eixos fonamentals:

1. implicacions del procés cognitiu

2.paper en el procés de comunicació

3.canal utilitzat que pot ser oral o escrit.

A continuació us deixo un esquema on es pot veure de forma més clara el que he explicat anteriorment.

Les habilitats lingüístiques com millor s'aprenen és a través de la pràctica. Ara a continuació us adjunto una serie de situacions extretes de Xtec en les quals s'utilitzen les quatre habilitats lingüístiques i alhora se n'afavoreix el seu desenvolupament.

Desenvolupament de les habilitats de la parla:

• Expressar els propis interessos amb un llenguatge estructurat i comprensible pels altres.
• Discussió amb els companys per compartir significats, prendre acords, prioritzar...

Desenvolupament de les habilitats de l’escolta:

• Identificar les idees claus d’un missatge oral.
• Prendre consciència dels punts de vista dels altres.
• Contrastar la informació que es rep amb la que ja es té

Desenvolupament de les habilitats de lectura:

• Utilitzar estratègies per obtenir informació rellevant del text, com subratllat, prendre notes...
• Auto interrogar-se per assegurar la integració de la informació abans, durant i després de la lectura.
• Manipular fonts d'informació escrita diferents: diccionaris, revistes, llibres de consulta.

Desenvolupament de les habilitats de l’escriptura:

• Producció de textos de tipologia diversa en funció de la situació i propòsits diferents.
• Activar els processos implicats en la producció d’un text: contextualització, planificació, textualització, revisió i edició.
• Ús d'estratègies per organitzar la informació: esquemes, mapes conceptuals...

S'estableix una relació entre les habilitats lingüístiques i el codi oral i escrit.  En codi oral engloba les habilitats lingüístiques de parlar i escoltar i el codi escrit les habilitats lingüístiques de llegir i escriure. Ara a continuació explicaré detalladament els dos codis.
 

Codi Oral o Codi Escrit
A l'apartat superior de les habilitats lingüístiques hem explicat breument el que era parlar i escriure.

Les diferencies entre els dos codis es pot fer a partir de les característiques contextuals i textuals.

1. Diferències Contextuals:

Canal oral	Canal escrit
Canal auditiu: El receptor comprèn amb l'oïda el text	Canal visual: capacitat de transmissió d'informació superior a l’auditiu.
El receptor percep successivament els diversos signes del text.	El receptor els percep simultàniament.
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no esborrar el que ja ha dit.	Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir el text, sense deixar rastres.
Comunicació immediata en el temps i l’espai. l'oral és més ràpid i àgil	Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera (els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire).	Comunicació duradora: les lletres es graben en un suport estable i perduren
Utilitza codis no-verbals.	Els utilitza poc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.	No hi ha interacció.
context extralingüístic: paper molt important.	El context és poc important. es crea el context a mesura que s'escriu el text.

2. Diferències Textuals

Canal ORAL	Canal ESCRIT
ADEQUACIÓ
Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor.  ( varietats dialectals.)	Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.  (l’estàndard.)
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.	Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.
COHERÈNCIA
Selecció menys rigorosa de la informació: canvis de tema..	Selecció molt precisa de la informació. El text conté la informació rellevant
Més redundant.	Menys redundant.
Estructura del text oberta.	Estructura del text tancada. (esquema planificat prèviament per l'autor)
Estructures poc estereotipades.	Estructures estereotipades.

COHESIÓ
Menys gramatical (utilitza sobretot pauses i entonacions, i també elements gramaticals)	Més gramatical (signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...)
Utilitza molts elementsparalingüístics: canvis de ritme, velocitat, tons...	Utilitza pocs elementsparalingüístics.
Utilitza força codis no-verbals.	Utilitza pocs codis no-verbals.
Freqüència alta de referènciesexofòriques (referides al context, a la situació)	Freqüència alta de referènciesendofòriques: (referides al mateix text)
GRAMÀTICA: fonologia i grafia
Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids:  (contraccions, elisions...)	Gairebé no incorpora aquestes formes.
GRAMÀTICA: morfologia
solucions poc formals.	solucions formals.
GRAMÀTICA: sintaxi
Tendència a usar estructures sintàctiques simples	d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.	Absència gairebé absoluta
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.	Ordre més estable (sub/verb/complements).
El·lipsis freqüents.	El·lipsis menys freqüents.
GRAMÀTICA: lèxic
lèxic no marcat formalment.	lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.	Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.	Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims	Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.	Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa:	Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d'onomatopeies	Ús molt escàs.

 

Pel que fa la relació entre els dos codis hi han hagut diferents formes al llarg de la història.

Vigner analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral i escrita.

L’estatus de l’escrit segons Vigner:

• Escrit tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge.

• Escrit, codi segon: l'oral és l'objecte primer i primordial.
• Escrit, llengua: l'oral i l'escrit són autònoms.

 

Scinto analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models de relació oral-escrit.

• Model dependent: (tradicional) Es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer.
• Model equipol•lent: El·laborat pel Cercle lingüístic de Praga postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, però que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.
• Model independent: Sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents.

Resumint dir que tan Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. Suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i interdependent en el llenguatge de la llengua.

Reflexió:

En aquesta entrada he relacionat tres temes que hem treballat a COED: les habilitats lingüístiques  el codi oral o codi escrit i les característiques del text.

Les he posat en un mateixa entrada ja que els tres temes estan interrelacionats. Les 4 habilitats lingüístiques( parlar, escoltar, escriure i llegir) podem apreciar que aquestes estan directament relacionades amb el codi oral i el codi escrit. I finalment trobem les propietats/característiques del text que com podem veure esta totalment relacionat amb el codi escrit.

Aquests tres temes ho hem treballat en diferents sessions i trobo que cadascuna d'elles ha sigut molt útil. És fonamental tenir coneixement de les quatre habilitats lingüístiques per poder parlar correctament una llengua i saber que  estan totalment interrelacionades entre elles.

El codi oral i el codi escrit són independents, però són igual d'importants i avui dia les escoles no ho tenen gaire en compte, ja que els hi donen molta importància al codi escrit i casi no donen importància al codi oral. Hi han de tenir en compte que els dos són igual d'importants i que és fonamental saber parlar ja que és la major via de comunicació entre les persones.

Les propietats i característiques textuals són fonamentals, és important saber-les perquè s'han de tenir en compte en qualsevol moment, tan quan parlem, quan escrivim...