jueves, 29 de noviembre de 2012

Twitter

Avui al modul de Processos i Contextos Educatius II, a la classe de GITIC, hem treballat amb la xarxa social anomenada Twitter i hem descobert que a més a més pot servir com a eina d'aprenentatge.

Per posar-nos en context primerament faré una definició sobre el concepte:


El twitter és un servei de microblogging que permet als diferents usuaris enviar i llegir missatges de text. Aquests poden ser tan formals com informals; en els quals els usuaris difonen informació. Ja sigui promoció, compartir coneixements, pensaments, sugerències, gustos... d'una longitud màxima de 140 caracters. Aquests missatges són anomenats tweets, tuits o piulades i es mostren a la pàgina principal de l'usuari.


La comunicació és a temps real, i es té una màxima disponibilitat ja que es pot accedir a aquesta xarxa social a travès de diversos dispositius.

És una xarxa que facilita que puguis conectar de forma ràpida i senzilla amb companys, amics, familiars, celèbrities, cantants.. és a dir que pots obtenir informacioósobre allo que t'interessi a l'instant.
Els usuaris poden seguir a altres usuaris sense la necessitat que elles et segueixin o t'acceptin.Aixó és un defecte que té twitter, la poca privades. Ja que els missatges són públics, només es poden enviar missatges privats en el cas que els usuaris es segueixin mutuament.

El funcionament dels missatges:

1. Aquells usuaris que volen agrupar un missatge sobre un mateix tema han d'utilitzar una etiqueta. Aquesta s'anomena “hashtag", almohadilla #. El twitter disposa d'un sistema anomenat Twubs que consisteix en escriure el hashtag i d'aquesta manera obtindrem totes les persones que han utilitzat aquesta etiqueta.
Per exemple a la classe de GITIC i COED hem creat dos hashtag #giticn12 i #coed1n



2. Aquells usuaris que volen mencionar o donar una resposta a altres usuaris han de introduir l'arroba “@” i seguidament el nom de l'usuari.

3. Aquells usuaris que volen comentar un missatge d'un altre usuari i compartir el missatge amb els seus seguidors ha de retuitejar “RT” el missatge.

A continuació us adjunto el meu perfil de Twitter per tots aquells que em volgueu seguir.

 
A Continuació us adjunto un tutorial que explica de forma senzilla la utilització d'aquesta xarxa social, d'aquesta manera farà que la meva explicació estigui més completa. Espero que us sigui de gran ajuda.
 


Tal i com he dit anteriorment, a la classe de GITIC  ens hem pogut donar compte que el twitter pot ser una eina d'aprenentatge tan en els docents com en els alumnes. Ja que permet seguir a personatges importants i cercar informació sobre diferents temes i aspectes pels quals puguem estar interessats; ja sigui politica, societat, educació, celebritis, sèries televisives, cantants... A més a més tal i com hem fet nosaltres a la classe de GITIC, a les escoles es poden crear twubs i allà anar comentant sobre diversos temes o activitats realitzades. Trobo que és una eina molt útil per a l'educació i que hauria d'utilitzar-se a les escoles.
Fins ara jo no feia us d'aquesta xarxa social pero des que la vaig conèixer la vaig trobar molt interessant, senzilla i fàcil d' utilitzar. Et permet estar al dia, pots seguir diaris i coneixer els titulars de les notícies, o diversos temes d'actualitat que t'interessin tan culturals, socials, d'actualitat... De manera que és una xarxa social que et permet fer multiples activitats.Per aixó animo a tots aquells que encara no la coneguin o no en facin ús que és donguin d'alta que és totalment gratuit. Us adjunto la pàgina principal de Twitter

sábado, 24 de noviembre de 2012

Scratch

Avui a la classe de GITIC hem utilitzat el programa Scratch. Molts dels meus companys ja el coneixien però per a mi era un programa nou que no coneixia.
  
Què entenem per Scratch?

És un programa informàtic, no una eina, que va dirigit a nens. Mitjançant aquest programa poden explorar, experimentar i exposar les seves idees d'una manera original, creativa i divertida.

Us adjunto la web principal del programa Scratch:  fes clic per accedir a la pàgina principal Scratch

Aquest programa permet als nens treballar per projectes  És ideal per a cicle mitja i cicle superior ja que promou el pensament crític i analític dels alumnes i creix la implantació del currículum per competències.
Els alumnes amb aquest programa aprenen a marcar-se uns objectius i uns reptes i a establir una seqüència per arribar-hi.
És una eina educativa que promou el treball cooperatiu. Diferents alumnes intercanvien estratègies i coneixements, de manera que fan un aprenentatge entre tots, ja que el treball el fan amb companys i han d'intercanviar idees i posar-se d'acord..
Es basa en l'error i la copia, és a dir que miren que fan els altres i això és un motor d'aprenentatge.
 Hi predomina la llibertat ja que han de combinar els elements que creguin necessaris per arribar a crear el joc; això enriqueix la seva capacitat per resoldre problemes, l'autonomia, la creativitat...
Aquest programa fa que els alumnes desinteressats pels continguts acadèmics mostrin mes interès ja que aprenen d'una forma dinàmica mitjançant diverses activitats.



Tal i com es veu en aquest "recorte" a la part superior esquerra del programa surten aquestes icones que són imprescindibles per poder crear el joc.


A la classe de GITIC el Jorge ens va explicar el funcionament d'aquest programa i just desprès vam crear el nostre propi joc. Jo vaig fer un joc en el qual hi havia un elefant en una pista de ball i hi havia unes abelles al seu costat. L'objectiu del joc és que a l'elefant no li piquin les abelles, i això s'aconsegueix fent un conjunt de moviments amb les fletxes.
Tot seguit adjunto una imatge que vaig fer al joc que vaig crear jo perquè us feu més la idea de com és.



A continuació us adjunto un tutorial que explica de forma breu i clara els passos que s'han de seguir per utilitzar el programa.

Reflexió:

Actualment a les aules cada vegada més es treballa amb les TIC, per tant, tant els mestres com els alumnes han de conèixer els diferents programes a partir dels quals els nens aprendran. Aquest programa proposa una activitat que fa que els nens aprenguin, pensin, s'organitzin i practiquin el treballar en grup. També afavoreix i potència l'originalitat en els alumnes.
Trobo molt interessant aquest tipus de programes que fan que els nens, d'una forma dinàmica i divertida, pensin, utilitzin la lògica i aprenguin. Espero i desitjo que poc a poc aquests programes es vagin incorporant a les diferents escoles ja que vivim en una societat on les noves tecnologies són molt presents i tenen un paper molt important, per tant cal que l'escola s'adapti a la societat i comenci a incloure diferents activitats relacionades amb les TIC.

viernes, 23 de noviembre de 2012

Un bon comunicador

En aquesta entrada veurem la part teòrica de com ser un bon orador.  En aquesta entrada parlaré sobre la competència comunicativa i trobeu dues activitats treballades a classe que les he posat a la mateixa entrada ja que he trobat una forta vinculació entre elles.

Estarà dividida en tres parts primerament parlarem sobre la competència comunicativa, en segon lloc les característiques que ha de tenir un bon comunicador i per últim parlaré sobre el llibre de  "Com parlar bé en públic".
 
Competència comunicativa
 
És la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la.
  •  L'adquisició d'aquesta competència ha d'estar relacionada amb l'experiència socia, les necessitats i motivacions i l'acció.
  • Aquesta competencia és integral ja que inclou actituds, valors i motivacions relacionades amb la llengua, les seves característiques i els seus usos.
  • La competència comunicativa es manifesta en els sistemes primaris i secundàris. Els primaris són els de la comunicació quotidiana (ex: una trucada telefònica, una carta..) i els sistemes secundàris són els de major elaboració i complexitat.

Components de la competència comunicativa
1. C. lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic és a dir a nivell sintàctic, semàntic, fonètic, morfològic...

2. C. sociolingüística: Fa referència les regles socioculturals d'ús (s'ocupa de la situació comunicativa)

3. C. discursiva: Fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos i produir i interpretar textos coherents i cohesionats.

4. C. estratègica: Fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l'efectivitat de la comunicació.


Característiques que ha de tenir un bon comunicador
Hem parlat sobre les diferents característiques que havia de tenir un bon comunicador i havíem de dir qui era per nosaltres un bon comunicador.

Cadascu de la classe havia de triar una persona que per ella fos un bon comunicador, i anomenar 3 característiques. A classe hem posat en comú les diferents persones que ens semblaven que eren bons comunicadors i els diferents adjectius. L'objectiu d'aquesta activitat era tenir diverses característiques que ha de tenir el bon comunicador.
 Finalment hem acabat amb molts adjectius que ha de tenir un bon comunicador. Ara n'anomenaré alguns.


Què entenem per un bon comunicador?
Per mi un bon comunicador ha de tenir les següents característiques:
 
- Persona que s'expliqui amb claredat i tingui poder de convicció, és a dir, argumentació clara i senzilla
 - Ha de parlar amb un to de veu adequat
 - Que no tingui un to monòton
 - Que utilitzi un bon llenguatge no-verbal
 - Capacitat de cridar l’atenció dels espectadors

 - Ha de transmetre bones vibracions

 - Ser expressiu


 - Vocalitzar be

 - Atent al feedback del públic

 - Bon orador


 - Sentit de l'humor


 Per a mi un bon comunicador és Josep Guardiola, perquè té la majoria de les característiques que ha de tenir un bon comunicador

A més a més de parlar sobre les característiques que havia de tenir un bon comunicador, en una altre sessió de COED vàrem parlar sobre el llibre de Com parlar bé en públic. A continuació hi ha l'explicació.

Com parlar bé en Públic

Per l'assignatura de COED ens vam haver de llegir el llibre de “Com parlar bé en públic” escrit pels autors Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Per aquells que volgueu saber la referència del llibre cliqueu aqui
Aquest llibre recollia diferents consells i tècniques per parlar d'una forma correcta en públic.
Des del meu punt de vista aquest llibre em serà de gran utilitat a l'hora de fer una exposició oral, ja que et facilita consells i tècniques per arribar a ser un bon orador.
Estic estudiant la carrera de magisteri, i és important que un mestre sàpiga parlar bé en públic, per això recomano aquest llibre a aquells que volen ser o són mestres i a tots aquells que hagin de fer un discurs.

A continuació m'agradaria fer una síntesi sobre els aspectes més rellevants del llibre que són necessaris per arribar a ser un bon orador.
Primerament el bon comunicador ha de transmetre la informació amb claredat, precisió i brevetat; és normal que tingui nervis, i ha d'intentar controlar-los i mostrar-se natural.
1. L’efecte "melic" que consisteix en que l’orador mentre parla està constantment mirant-se el melic, és a dir analitza i controla les seves sensacions.L’orador es pensa que és transparent i que tothom coneix el seu estat, però no és així ja que el públic el que veu és una certa tranquil·litat.

2. És normal estar nerviós (l’adrenalina)
L’orador no ha de procurar no estar nerviós, perquè és impossible. Ha d’acceptar que està nerviós i procurar mantenir els nervis sota control.
L’adrenalina té com a cosa negativa que l’orador estigui nerviós,  però a la vegada té com a cosa positiva que el seu cervell funcioni més de pressa.
Una bona manera de controlar els nervis és treient-li importància al discurs.

3. Una bona presentació: la millor garantia
Tenir una presentació ben preparada, ben estructurada i amb un bon guió farà augmentar la confiança de l’orador i disminuir el nerviosisme.

4.Experiència i pràctica: més autoconfiança
Per aprendre a parlar be en públic cal tenir criteris i tècniques bàsiques; és fonamental la pràctica, ja que només es pot aprendre a parlar en públic parlant-hi.

5. Alguns trucs pràctics
-       Arribar al lloc de discurs abans de començar
-       Abans de començar fer un cop d’ull a l’audiència
-       Que l’orador s’aixequi i faci algunes passes.
-       Respirar profundament i lentament abans de començar
-       Somriure, ja que relaxa
-       Dominar molt bé el principi i el final
-       Començar parlant a poc a poc
 
6. Recursos que em poden ajudar si em quedo en blanc
  • Reconèixer que ens hem equivocat sense donar explicacions ni demanar disculpes al públic
  • Repetir l’últim que s’ha dit amb altres paraules 
  • Formular una pregunta al públic
  • Saltar-se la part del discurs en la que t’has quedat atrapat i continuar la següent
  • Fer un resum del  que s’ha dit fins ara.
L'orador ha de tenir present que amb el cos es transmeten moltes coses i que la mirada, la gesticulació i la posició són de gran importància.
Un bon orador ha d'efectuar un guió on hi apareguin de forma sintetitzada les idees principals que vol transmetre durant el discurs ,sempre tenint en compte: l'objectiu que vol transmetre (el perquè) i el receptor del discurs (a qui).L'orador ha d'estar atent a la reacció del públic i ha de ser capaç d'adaptar el seu discurs en funció del feedback del públic, per tant destacar que s'ha de potenciar la capacitat d'improvisar.
El comunicador ha de tenir en compte l'estructura del discurs, que té tres parts ben diferenciades: la introducció, el desenvolupament i les conclusions. A l'hora de fer el discurs l’orador ha de tenir present que el públic no sempre té el mateix nivell d'atenció , per això ,si l'orador vol que el seu missatge sigui captat pel públic, l'ha de repetir al principi i al final de la presentació.
La presentació pot estar acompanyada per mitjans de suport audiovisuals que fan que el discurs sigui mes clar i amè.
Finalment vam fer un treball en grup en el qual havíem de dir deu característiques principals que sortissin al llibre i que trobéssim que per a nosaltres eren les més rellevants. A continuació us deixo el treball que vam fer amb el meu grup:

1. L'orador ha d'estar segur d'ell mateix i adoptar un to positiu per transmetre confiança al públic.
 
2. Una bona preparació és essencial per a fer un bon discurs.
3. És important tenir clar l'objectiu del discurs per poder-lo transmetre des del principi.
4. En l'estructura del discurs és molt important la introducció i la conclusió perquè es pronuncien en els moments de màxima atenció.
5. S'ha de tenir en compte el públic i anar modificant el discurs en funció de les seves reaccions.
 
6. És bo utilitzar exemples concrets perquè ajuden a la comprensió i assimilació de les idees i els conceptes.
7. Tot discurs ha de ser clar, breu i precís.
 
8. S'ha de parlar i gesticular sempre amb naturalitat donant peu a la improvisació quan sigui possible.
 
9. Hem de ser conscients del valor comunicatiu del llenguatge no verbal i aprofitar-lo adequadament.
10. Fer un ús correcte dels mitjans audiovisuals com a suport del nostre discurs.

A continuació us adjunto un vídeo que he trobat molt interessant sobre com comunicar-se bé en públic.


Reflexió:

L'activitat que vam fer a classe sobre el bon comunicador la vaig trobar molt interessant. Al principi vaig pensar que seria una activitat molt fàcil i que seria molt ràpid i senzill trobar diferents adjectius per caracteritzar  un bon orador. Quan vaig posar-m'hi ,em vaig adonar que no sabia dir gaires característiques, però ara gràcies a l'activitat que  vam fer a classe  en podria dir moltes.
Quan em van dir que ens havíem de llegir aquest llibre pensava que seria un llibre ple de teoria i que se'm faria pesat i llarg, però no ha sigut pas així.
Abans de llegir-me'l pensava que no em serviria per res, però estava molt equivocada. M'ha sigut molt útil perquè m'ha proporcionat eines i consells que cal tenir en compte a l'hora de fer un discurs. A partir d'ara quan hagi de fer una exposició oral o un discurs tindré en compte les diferents tècniques que s'explicaven al llibre, d’aquesta manera podré millorar la meva presentació.

Aquestes dues activitats que hem fet a classe de COED, tant la de saber les característiques que havia de tenir un bon comunicador, com la de llegir el llibre de "Com parlar bé en públic "m'han sigut de gran ajuda. Han sigut un referent per saber que havia de fer i que no quan jo parlava en públic. Al  treballar aquesta teoria a classe m'he sentit més segura a l'hora de fer les exposicions orals, ja que tenia present que havia de fer,de manera que les exposicions orals m'han sortit molt millor una vegada que ja em sabia la teoria.

sábado, 17 de noviembre de 2012

Les claus per a una bona comunicació


En aquesta entrada he relacionat tres temes que hem treballat a COED: les habilitats lingüístiques  el codi oral o codi escrit i les característiques del text.
Primerament parlo de les 4 habilitats lingüístiques, explicant la teoria dels apunts presos a classe i fent una ampliació.  Seguidament trobem el codi oral i el codi escrit on explico les diferències dels dos codis a partir de les característiques contextuals i textuals mitjançant dos quadres. I finalment trobem les propietats/característiques del text on explico les descriptives i les prescriptives amb la teoria de classe i una bona ampliació.


Hàbilitats Lingüístiques

Avui a COED hem parlat sobre les quatre habilitats lingüístiques que són llegir, escriure, parlar i escoltar.
Perquè un usuari pugui comunicar-se amb eficàcia i eficiència en totes les situacions possibles és necessari que les domini.
Les podem dividir per codi que seria parlar-escoltar i llegir-escriure; o segons si som l'emisor que seria parlar-escriure o el receptor que seria escoltar-llegir.

LLEGIR = comprendre
És el procés mitjançant el qual es compren un text escrit.

Hi ha 4 implicacions:

1. Llegir és un procés actiu perquè qui llegeix ha de construir el significat del text, és a dir que el significat que té un escrit és una construcció pròpia que implica el text, els coneixements previs del lector i els objectius amb els que s'enfronta el lector.

2. Llegir és aconseguir un objectiu ja que sempre llegim per algun motiu.

3. Llegir és un proces d'interacció entre qui llegeix el text i el text perquè qui llegeix a de fer-se seu el text, l' ha de relacionar amb alló que ja sap i ha d'adaptar-se al text transformant els seus coneixements previs en funció de les aportacions del text.

4. LLegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua.

ESCRIURE
És el procés a través del qual es produeix un text escrit significatiu. Va molt més enllà de posar lletra en un paper.
Quan escrivim hem de tenir en compte:
  1. aspectes formals: cal·ligrafia, relació so grafia, distribució en l'espai...
  2. aspectes lingüístics: gramàtica, fonètica, semàntica...
  3. aspectes discursius: procés de composició, característiques o propietats d'un text, tipologia textual...
  4.  
3.1 El procès de composició escrita
 
El model més complert és el presentat per Linda Flower i John. Hayes (1981). Aquest model sosté que l'acte d'escriure està compost per:
  • La situació comunicativa
Conté tots els elements externs a l'escriptor:
 
- El problema retòric: Conjunt de circumstàncies que fan que un subjecte decideixi escriure.
- El text: La resposta o solució que es dóna a aquest problema.
  • La memòria a llarg termini
Inclou tots els coneixements que l'escriptor posseeix registrats i emmagatzemats en el cervell, sobre:
 
- contingut temàtic
- audiència
- estructures textuals
- traçat de les lletres
  • Tres processos bàsics de l'escriptura
1. PLANIFICACIÓ: És refelxionar, establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estràtegia determinada per recolir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
 
 1.1 Analisi de la situació comunicativa:
- destinatari
- tema
- objectius
- extensió i estructura
 
1.2 Recollida de la informació
- pluja d'idees
- documentació
- les 6W
- prendre apunts
 
1.3 Selecció i ordenació de la informació
 
2. REDACIÓ: És transformar les idees en llenguatge escrit, tenint en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la variació i la correcció.
 
2.1 Estrucura del text
- paràgraf
- connectors
- puntuació
 
2.2 Estil
- adequació
- claretat
- precisió
- concesió
- variació
- altres consells d'estil
 
3. REVISIÓ: És examinar, avaluar el que em escrit, decidir si s'adiu a les nostres expectatives i, si convé modificar el que calgui per millorar el text.
 
3.1 Revisió de continguts
- coherència
- cohesió
- adequació
 
3.2 Revisió gramatical i de convencions
- correció
- variació
 
3.2 Propietats/Característiques del text /discurs

Les propietats del text són les qualitats que té un escrit o discurs oral quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa.
Quan es compleixen aquestes característiques parlem d'un text significatiu i quan no es compleixen parlem d'un no-text.
 
 
N'hi ha de dos tipus:

DESCRIPTIVES

Analitzen i expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

- Adequació: El grau d'adaptació d'un discurs o text en la seva situació comunicativa tenint en compte el registre i el dialecte adequat.
A més a més s'ha de tenir en compte:
  • destinatari: formules de tractament adequades;
  • situació: s'han de preveure els escenaris.
  • tema: si es concret, especialitzat o banal.
  • canal: si és oral o escrit.
 
- Coherència: Propietat que selecciona la informació rellevant de la qual no ho és i a més a més estableix una relació lògica, no contradictòria entre les diferents parts del text o discurs.
Per això cal:
  • selecció de la informació: Per elaborar el text cal triar la informació rellevant que es vol transmetre. Depèn de la situació comunicativa una i cal tenir en compte que una selecció errònia provoca el fracàs de la comunicació
  • organització de la informació: El tipus d'informació que ja coneix el receptor (tema) i la informació nova pel receptor (rema). Cada idea nova s'encadena amb una idea coneguda perquè el text sigui conegut pel receptor, això s'anomena progressió temàtica:
  1. Progressió lineal: El tema reprèn la informació que aporta el rema precedent. (ex: text argumentatiu)
  2. Progressió de tema constant: Hi ha un tema inicial i a partir d'aquest apareixen diferents remes que completen el tema. (ex: text descriptiu)
  3. Progressió de tema derivat: Hi ha un tema global i a partir d'aquest es desglossen temes i remes. (ex: text descriptiu)

  • estructuració del text: Ha d'haver-hi una correlació entre les idees del text i la manera en que s'exposen.
Hi ha diferents estructures:
  1. Estructura inductiva: El text comença explicant idees particulars i al final s'arriba a la idea principal o tesi.
  2. Estructura deductiva: El text comença explicant la idea principal o tesi i deprès s'expliquen les causes, les conseqüències i els exemples.
  3. Estructura circular: El text comença explicant la idea principal, i després explica els exemples, causes i conseqüències i finalment acaba amb la idea principal o tesi.
  4. Estructura successiva: El text segueix un ordre cronològic o de relació causa/efecte.
- Cohesió: Conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector o oient interpretar-lo amb eficàcia.

Trobem les relacions referencials que són aquelles relacions que s'estableixen entre un element d'un text i un altre que ja ha aparegut. En trobem de dos tipus:
 
- Connexions lèxiques i semàntiques

- Connexions gramaticals (dixi, anàfora, catàfora, anàfora pronominal, el·lipsi)
I també trobem els connectors textuals que són nexes que relacionen les diferents idees d'un text i serveixen per entendre'n el significat. Tenen dues funcions:

- Estructurar el text
  • per introduir un tema
  • per encetar un tema
  • per ordenar
  • per distingir
  • per continuar
  • per emfatitzar
  • per posar exemples
  • per resumir
  • per acabar
- Estructurar les idees
  • per introduir la causa
  • per introduir la conseqüència
  • per indicar la finalitat
  • per indicar condició
  • per indicar oposició
  • per indicar objecció
• PRESCRIPTIVES
Característiques que determinen normes d'ús

- Correcció: Propietat de discurs que es reflecteix a la norma explicita d'ús en una comunitat lingüística.

- Variació: Propietat textual que es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs d'acord amb determinats valors socials.

PARLAR
És expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat, de forma coherent, clara i amb connexió i adequació a la situació comunicativa.

ESCOLTAR
És comprendre un missatge a partir d'engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d'interpretació d'un missatge o un discurs pronunciat oralment.



Per saber-ne una mica més...

Les quatre habilitats ( llegir, escriure, escoltar i parlar) no només s'interrelacionen sinó que apareix un lligam molt fort entre elles. La relació de les quatre habilitats ve determinada per tres eixos fonamentals:

1. implicacions del procés cognitiu
2.paper en el procés de comunicació
3.canal utilitzat que pot ser oral o escrit.

A continuació us deixo un esquema on es pot veure de forma més clara el que he explicat anteriorment.


Les habilitats lingüístiques com millor s'aprenen és a través de la pràctica. Ara a continuació us adjunto una serie de situacions extretes de Xtec en les quals s'utilitzen les quatre habilitats lingüístiques i alhora se n'afavoreix el seu desenvolupament.

Desenvolupament de les habilitats de la parla:
  • Expressar els propis interessos amb un llenguatge estructurat i comprensible pels altres.
  • Discussió amb els companys per compartir significats, prendre acords, prioritzar...
Desenvolupament de les habilitats de l’escolta:
  • Identificar les idees claus d’un missatge oral.
  • Prendre consciència dels punts de vista dels altres.
  • Contrastar la informació que es rep amb la que ja es té
Desenvolupament de les habilitats de lectura:
  • Utilitzar estratègies per obtenir informació rellevant del text, com subratllat, prendre notes...
  • Auto interrogar-se per assegurar la integració de la informació abans, durant i després de la lectura.
  • Manipular fonts d'informació escrita diferents: diccionaris, revistes, llibres de consulta.
Desenvolupament de les habilitats de l’escriptura:
  • Producció de textos de tipologia diversa en funció de la situació i propòsits diferents.
  • Activar els processos implicats en la producció d’un text: contextualització, planificació, textualització, revisió i edició.
  • Ús d'estratègies per organitzar la informació: esquemes, mapes conceptuals...

S'estableix una relació entre les habilitats lingüístiques i el codi oral i escrit.  En codi oral engloba les habilitats lingüístiques de parlar i escoltar i el codi escrit les habilitats lingüístiques de llegir i escriure. Ara a continuació explicaré detalladament els dos codis.
 
Codi Oral o Codi Escrit
A l'apartat superior de les habilitats lingüístiques hem explicat breument el que era parlar i escriure.

Les diferencies entre els dos codis es pot fer a partir de les característiques contextuals i textuals.
  1. Diferències Contextuals:

Canal oral


Canal escrit
Canal auditiu: El receptor comprèn amb l'oïda el text
Canal visual: capacitat de transmissió d'informació superior a l’auditiu.
El receptor percep successivament els diversos signes del text.
El receptor els percep simultàniament.
Comunicació espontània. L’emissor pot rectificar però no esborrar el que ja ha dit.
Comunicació elaborada. L’emissor pot corregir el text, sense deixar rastres.
Comunicació immediata en el temps i l’espai. l'oral és més ràpid i àgil
Comunicació diferida en el temps i l’espai.
Comunicació efímera (els sons només són perceptibles el temps que duren en l’aire).
Comunicació duradora: les lletres es graben en un suport estable i perduren
Utilitza codis no-verbals.
Els utilitza poc.
Hi ha interacció durant l’emissió del text.
No hi ha interacció.
context extralingüístic: paper molt important.
El context és poc important. es crea el context a mesura que s'escriu el text.

2. Diferències Textuals



Canal ORAL

Canal ESCRIT


ADEQUACIÓ

Tendència a marcar la procedència dialectal de l’emissor.  ( varietats dialectals.)
Tendència a neutralitzar les marques de procedència de l’emissor.  (l’estàndard.)
Associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.
Associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius.

COHERÈNCIA

Selecció menys rigorosa de la informació: canvis de tema..
Selecció molt precisa de la informació. El text conté la informació rellevant
Més redundant.
Menys redundant.
Estructura del text oberta.
Estructura del text tancada.
(esquema planificat prèviament per l'autor)
Estructures poc estereotipades.
Estructures estereotipades.

COHESIÓ


Menys gramatical
(utilitza sobretot pauses i entonacions, i també elements gramaticals)
Més gramatical
(signes de puntuació, pronominalitzacions, sinònims, enllaços...)
Utilitza molts elementsparalingüístics: canvis de ritme, velocitat, tons...
Utilitza pocs elementsparalingüístics.
Utilitza força codis no-verbals.
Utilitza pocs codis no-verbals.
Freqüència alta de referènciesexofòriques (referides al context, a la situació)
Freqüència alta de referènciesendofòriques: (referides al mateix text)

GRAMÀTICA: fonologia i grafia

Incorpora les formes pròpies dels usos espontanis i ràpids: 
(contraccions, elisions...)
Gairebé no incorpora aquestes formes.

GRAMÀTICA: morfologia

 solucions poc formals.
solucions formals.

GRAMÀTICA: sintaxi

Tendència a usar estructures sintàctiques simples
 d’estructures més complexes i desenvolupades.
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades.
Absència gairebé absoluta
L’ordre dels elements de l’oració és força variable.
Ordre més estable (sub/verb/complements).
El·lipsis freqüents.
El·lipsis menys freqüents.

GRAMÀTICA: lèxic

 lèxic no marcat formalment.
lèxic marcat formalment.
Freqüència baixa de mots amb significats específics.
Freqüència molt alta.
Accepta la repetició lèxica.
Tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims.
Ús de proformes i hiperònims 
Tendència a usar els mots equivalents i precisos.
Ús de tics lingüístics o mots paràsit.
Absència d’aquests elements.
Ús de mots crossa:
Tendència a eliminar-los
Ús freqüent d'onomatopeies
Ús molt escàs.

 
Pel que fa la relació entre els dos codis hi han hagut diferents formes al llarg de la història.
Vigner analitza la qüestió des de l’òptica de la didàctica de la llengua i presenta tres models de relació oral i escrita.

L’estatus de l’escrit segons Vigner:
  • Escrit tradicional: l'escrit és l'objecte exclusiu d'aprenentatge.
  • Escrit, codi segon: l'oral és l'objecte primer i primordial.
  • Escrit, llengua: l'oral i l'escrit són autònoms.
 
Scinto analitza la qüestió des d’una òptica psicolingüística i també presenta tres models de relació oral-escrit.

  • Model dependent: (tradicional) Es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer.
  • Model equipol•lent: El·laborat pel Cercle lingüístic de Praga postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, però que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.
  • Model independent: Sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents.


Resumint dir que tan Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral. Suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i interdependent en el llenguatge de la llengua.

Reflexió:

En aquesta entrada he relacionat tres temes que hem treballat a COED: les habilitats lingüístiques  el codi oral o codi escrit i les característiques del text.
Les he posat en un mateixa entrada ja que els tres temes estan interrelacionats. Les 4 habilitats lingüístiques( parlar, escoltar, escriure i llegir) podem apreciar que aquestes estan directament relacionades amb el codi oral i el codi escrit. I finalment trobem les propietats/característiques del text que com podem veure esta totalment relacionat amb el codi escrit.
Aquests tres temes ho hem treballat en diferents sessions i trobo que cadascuna d'elles ha sigut molt útil. És fonamental tenir coneixement de les quatre habilitats lingüístiques per poder parlar correctament una llengua i saber que  estan totalment interrelacionades entre elles.

El codi oral i el codi escrit són independents, però són igual d'importants i avui dia les escoles no ho tenen gaire en compte, ja que els hi donen molta importància al codi escrit i casi no donen importància al codi oral. Hi han de tenir en compte que els dos són igual d'importants i que és fonamental saber parlar ja que és la major via de comunicació entre les persones.

Les propietats i característiques textuals són fonamentals, és important saber-les perquè s'han de tenir en compte en qualsevol moment, tan quan parlem, quan escrivim...